La genealogia és una disciplina que es dedica a l’estudi de les famílies i els seus membres. Una de les fonts més importants d’informació en aquest àmbit són els cognoms, ja que no només indiquen el nom de la persona, sinó també la seva filiació i la seva procedència geogràfica. En aquest article, analitzarem la diversitat dels cognoms en les diferents comarques catalanes.
Els cognoms catalans són els que tenen una procedència més antiga. Els records documentals de l'ús dels cognoms a Catalunya es remunten als s. XI-XIII, amb documents que pertanyen a l'època de l'antic Comtat de Barcelona. En aquesta època, els cognoms eren de naturalesa toponímica, esdevenint més tard patronímics. En la Catalunya medieval, els cognoms eren poc comuns i només una mínima part de la població en tenia un. De fet, els cognoms d’origen toponímic eren els més freqüents. A partir del segle XVI, els patrons de noms són als països catalans els mateixos que al conjunt de països de la Corona d'Aragó: nom i un o dos cognoms, el primer d'origen patern, el segon d'origen matern o toponímic. Els cognoms més comuns a Catalunya són Garcia, Martínez, Rodríguez, Fernández, González i Pérez.
Catalunya està formada per deu comarques: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Ripollès, Selva, Alt Urgell, Cerdanya i Pallars Sobirà. Cadascuna d’aquestes comarques té una identitat pròpia en molts aspectes, incloent-hi els cognoms.
A l'Alt Empordà, els cognoms més freqüents són Garcia, Martínez, Pujol, Medina i Bosch. El fet que la majoria d’aquests cognoms siguin d’origen castellà és degut a la seva afecció al comtat de Rosselló durant la guerra de la Lliga.
Al Baix Empordà, els cognoms més freqüents són Garcia, Martínez, Costa i Muntaner. Els cognoms d’origen toponímic són també molt freqüents en aquesta comarca.
A la Garrotxa, els cognoms més freqüents són Costa, Vila i Riera. La presència del cognom Costa s’explica per la importància del comerç del ferro i la ferreria en aquesta comarca en època medieval.
Al Gironès, els cognoms més freqüents són Costa, Martínez, Riera i Fàbregas. El cognom Fàbregas és d’origen toponímic i prové d’una antiga forja de fusta que es trobava en aquesta comarca.
Al Pla de l’Estany, els cognoms més freqüents són Garcia, Costa i Riera. El cognom Costa, originari de la localitat de Banyoles, és especialment freqüent en aquesta comarca.
Al Ripollès, els cognoms més freqüents són Puig, Costa i Roca. Els cognoms Puig i Roca són d’origen toponímic i fan referència als diferents tossals i cims que es troben en aquesta comarca.
A la Selva, els cognoms més freqüents són Garcia, Vila i Riera. El cognom Vila, d’origen toponímic, és molt comú en aquesta comarca.
A l’Alt Urgell, els cognoms més freqüents són Solé, Farrés i Cortés. El cognom Solé, d’origen toponímic, té relació amb el Solsonès, una comarca veïna i de la qual l’Alt Urgell en va ser part en època medieval.
A la Cerdanya, els cognoms més freqüents són Vilaró, Puig i Cortés. Els cognoms Vilaró i Puig són d’origen toponímic i fan referència als diferents pobles i tossals que conformen aquesta comarca.
Al Pallars Sobirà, els cognoms més freqüents són Vidal, Palau i Montserrat. El cognom Vidal, d’origen toponímic, deriva dels molins que es trobaven en aquesta comarca i que es coneixien com a “vidalbo” o “vidalbó”.
En conclusió, els cognoms catalans són característics de la cultura i la història d’aquesta regió, i la seva diversitat és una mostra de l’origen i la evolució de les diferents comarques catalanes. Així, cada comarca té els seus cognoms més freqüents, d’origen toponímic, patronímic o castellà, que donen identitat als seus habitants i formen part del seu patrimoni cultural.